La història del desenvolupament del ferro dúctil

Aug 02, 2026

Deixa un missatge

La investigació arqueològica moderna ha revelat una gran quantitat de restes i artefactes relacionats amb la fosa de ferro al jaciment de Houduanwan, situat a la part sud-oest del districte de la ciutat oriental de l'antiga capital de Zheng-Han a la ciutat de Xinzheng. Amb una superfície de prop de 100.000 metres quadrats, aquest lloc va servir com a taller estatal per a eines de fosa i instruments agrícoles durant el període dels Estats Combatents de mitjans a finals. El descobriment d'un forn de descarburació al lloc de Houduanwan va fer retrocedir la història coneguda del ferro dúctil xinès almenys 200 anys, situant-lo més de 2.000 anys per davant d'Occident.
El 1722, el francès René Antoine Ferchault de Réaumur va produir ferro colat mal·leable de cor blanc. Més tard, el 1826, el nord-americà Seth Boyden va inventar el ferro colat mal·leable de cor negre.
A la dècada de 1920, els avenços en la investigació sobre components clau (com el carboni i el silici), els efectes dels elements d'aliatge, els mètodes de fusió i les tècniques d'inoculació van portar a l'aparició de l'anomenat "ferro colat d'alt grau". En conseqüència, les propietats dels materials van millorar significativament i l'àmbit d'aplicació es va ampliar fins a cert punt. Tanmateix, a causa de l'inconvenient fonamental de la baixa tenacitat, el seu rang d'aplicació no es va expandir ràpidament.
L'any 1947, l'investigador britànic H. Morrogh va descobrir un tipus de ferro colat que contenia grafit esferoidal en estat fos.
El 1948, es va produir ferro dúctil afegint ceri (Ce) a ferro colat gris d'alt carboni, baix en sofre i baix en fòsfor, mantenint un contingut de Ce residual superior al 0,02%. Gairebé simultàniament, Gagnebin i altres de la International Nickel Company (INCO) dels Estats Units van aconseguir el mateix resultat afegint magnesi (Mg) a la fosa i mantenint un contingut residual de Mg superior al 0,04%.
Durant la Segona Guerra Mundial, l'escassetat de crom, un element essencial per produir ferro colat blanc martensític resistent al desgast, va fer que la recerca d'elements substitutius fos urgent. En conseqüència, es va dur a terme una investigació sistemàtica sobre el potencial de formació de carbur de diversos metalls i metalls de transició capaços d'unir-se químicament amb el carboni; el magnesi es va incloure en aquest estudi. Per mitigar les esquitxades violentes que es produeixen durant l'addició de magnesi, es van utilitzar aliatges de Cu-Mg (80/20) i Ni-Mg (80/20). Els resultats van demostrar que el magnesi no només va servir eficaçment com a substitut del crom, sinó que també va mostrar un efecte de desulfuració important quan es quedava una certa quantitat residual en el ferro fos. A partir d'aquestes troballes, la investigació es va ampliar des del ferro colat blanc fins als efectes d'afegir magnesi al ferro colat gris. Quan es va afegir un 0,5% de magnesi a la fosa grisa que contenia 3,5% de C, 2,25% de Si i 2% de Ni, la resistència a la tracció va arribar als 78 kgf/mm², superant amb escreix les expectatives inicials (la fosa grisa normal mesura normalment uns 13 kgf/mm²).

Enviar la consulta